Lectio divina

Lectio divina és una metodologia de reflexió i de pregària d'un text bíblic que han desenvolupat els catòlics des dels primers anys del cristianisme. El primer a fer servir l'expressió fou Orígenes (c. 185-254), teòleg, qui afirmava que per llegir la Bíblia amb profit calia fer-ho amb cura, constància i pregària. Al centre de la pràctica de la lectio divina es troba una actitud receptiva i reflexiva del que Déu diu mitjançant la Paraula.

Té quatre parts, que no s'han d'entendre com quatre passos, sinó com quatre parts d'una única lectura: lectura, meditació, pregària i contemplació. S'han de realitzar en silenci i contemplativament. Durant l'edat mitjana, aquesta metodologia era emprada sobretot entre els monjos, amb el temps, emperò, s'ha estès a la resta de fidels, religiosos o laics, i actualment i d'ençà el Concili Vaticà Segon és una pràctica comuna entre els catòlics.